Articles

Si vius tot sol és important que te serveixis el menjar atractivament. Molta gent en aquesta situació són injusts amb ells mateixos i no es prenen el temps necessari per preparar-se menjars decents. Per comoditat, passen a dependre de menjar ràpid, o fins i tot pitjor, mengen davant la nevera oberta. Abans de menjar pots recitar un mantra (SAT NAM) o oració si ets religiosa, agraint a la Mare Terra perquè el regal de la teva existència continua.

    Prepara el teu aliment amb amor i cura. Els nostres pensaments i sentiments arriben al menjar que preparam. La ciència està començant lentament a descobrir que els nostres pensaments afecten el món que ens envolta i a la gent que ens rodeja, tant com ho fan les nostres accions. Els Ioguis diuen que si vols conquistar el món, conquista primer la teva ment. Aprèn a projectar només pensaments positius mentre prepares el menjar. El menjar que tu preparis contindrà tots els valors nutritius a més a més del poder curatiu dels teus propis pensaments.

    Vos contaré un conte de la Índia que explica aquest punt.

    Hi havia una vegada una parella que no tenia fills i que tenia moltes ganes de tenir-ne un. Van resar al Déu Shiva, un dels déus hindús i finalment el desig es va realitzar. Però hi havia una condició: el seu fill no viuria més enllà dels 25 anys. Fins i tot així, la parella era molt feliç. El seu fill va créixer sa, ben educat i intel•ligent i prest va arribar el moment de casar-lo. El seu pare va tenir cura de trobar-li una al•lota adequada. Finalment va trobar la filla d’una família molt devota i va començar a fer els preparatius per les noces. La mare va trobar que seria injust casar-lo amb una dona que tindria que quedar viuda tan prest, però el pare va insistir que no hi hauria misèria en la vida d’aquesta parella. Tot aniria bé.

    Els joves es van casar i van passar els anys. A mesura que el jove s’apropava als 25, la seva mare es va començar a omplir de por i tristesa, però el seu pare es mantenia calmat dient-li a la seva dona que no passaria res. El dia assenyalat va arribar i va passar sense incidents i després el següent dia i el següent. La mare pensava: Com pot ser? El mateix Déu Shiva havia fixat la data. El pare va suggerir que anessin a la casa del seu fill on trobarien la resposta.

    Van arribar abans de la sortida del sol i es van col•locar defora, davant la finestra des d’on van poder veure la jove nora com preparava el berenar del seu fill dins una petita cuina. Van observar com ella batia la llet fresca per preparar la mantega, amb cada batec ella cantava Shiva. Mentre picava les cebes i l’all fresc, cantava Shiva Shiva. Després, el menjar senzill que havia estat preparant per hores, el va servir al seu marit, el qual va menjar amb molta gana i se’n va anar a treballar. Quan els seus pares van arribar a la seva casa, la mare li va dir al seu espòs: “ha estat preciós veure la nostra nora servint al seu marit amb devoció, però encara no entenc per què ell està encara viu. Ell va contestar: “estimada, és cert que el senyor Shiva va decretar que la vida del nostre fill havia de ser curta però fins i tot el Senyor Shiva ha d’atendre les pregàries dels seus devots. Tu mateixa has vist la manera com aquella dona resava al senyor Shiva quan preparava el menjar. Les seves oracions s’han introduït en el mateix menjar. Cada dia, la mort està esperant per endur-se’n al nostre fill i cada dia ell menja aquell menjar i la mort s’ha de mantenir enfora. Mentre ells continuïn amb la mateixa rutina divina, el nostre fill no pot morir”.

    És per això que la gent molt religiosa té com a pràctica cantar o resar constantment quan prepara el menjar. Tenguis o no creences religioses, determina quins pensaments, sentiments tens abans de preparar el menjar. Són el teus pensaments, sentiments del tipus que tu voldries menjar o que voldries que mengessin els altres?

Fes net la teva ment i l’omples de pensaments de salut i bons desitjos per a tots els que comparteixin l’aliment que tu has preparat. Bons cuiners i bones cuineres, cada dia!!!!